dissabte, 22 de novembre del 2008

Llaminera de porc amb bolets


Ingredients:

Llaminera de porc
Barreja de bolets de temporada
Vi
Ratafia
Sal i pebre
Oli d’oliva
Escates de sal


Elaboració


Posem en un cassó el vi i la ratafia, a parts iguals, a reduir. Quan el tenim reduït fins la meitat el deixem a foc lent una bona estona fins a aconseguir la textura desitjada.

Saltegem els bolets tallats petits en una paella ben calenta per evitar que deixin anar l’aigua.

Obrim la llaminera i l’estirem, la farcim amb els bolets. L’enrotllem i la lliguem amb fil de cuinar. Tot seguit la courem a la planxa ben calenta per tal de poder deixar-la ben marcada per cada costat. L’acabem de coure uns minuts al forn, procurant que quedi rosadeta per dins.


Presentació


Posem la llaminera tallada en dos daus al centre del plat i salsagem amb la reducció de vi. Acompanyem amb uns quants bolets que hem reservat. Acabem el plat amb un polsim d’escates de sal per sobre.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Tocat pels bolets


Del bosc a la taula


Anar a collir bolets és una de les activitats cada cop més arrelada en aquesta època de l'any. Aquesta activitat, que abans estava en mans d'uns pocs experts boletaires i entusiastes, actualment s'ha convertit en un moviment turístic de magnituds considerables.

Però anar a collir bolets o a caçar com diuen d'altres, té els seus riscos, ja que podem acabar com diu la dita popular "tocat del bolet". Aquesta expressió s’utilitza quan algú fa alguna ximpleria o sembla haver perdut el seny. Una dita que respon al mal costum, de temps enrera, d'alguns pagesos i pastors de menjar bolets tòxics o al·lucinògens fins a l'extrem de perdre la raó i, de vegades malauradament, fins i tot la vida. Els més coneguts són les "casetes dels barrufets" que surten als contes de fades i que no hem de menjar de cap manera. Si no tenim prou coneixements per distingir els bolets bons dels dolents, un bon consell a tal efecte és no agafar cap bolet que no sigui ben conegut i, sempre que sigui possible, consultar amb experts en la matèria o les làmines publicades per la Societat Catalana de Micologia. Això pot estalviar ensurts desagradables i evitarem fer malbé els bolets, el bosc, i també el passeig d'un altre boletaire.
En aquest cas el millor és comprar-los a les parades del mercat de plaça, que amb el consentiment de les pluges, aquests dies segurament n'estaran ben plenes.

Un cop a la cuina, els bolets es converteixen en un producte força apreciat i comú en la cuina de tardor. Els podem trobar a l’aperitiu, amanits a l’entrant, en sopes o cremes, fent societat amb un peix... Però el més habitual és acompanyant un plat de carn.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Pago de los capellanes

Un extraordinari vi de Ribera del Duero

Vi elaborat majoritàriament amb Tinta Fina i una mica de Cabernet Sauvignon , de color cirera madura intens i brillant. Al nas és molt franc amb un gran equilibri fruita-fusta, en el que es fonen tons de vainilla amb fruita molt madura, fruits negres del bosc. Sobresurten tons de regalèssia propis de la comunió del roure francès amb els aromes varietals. El seu pas en boca és suau, però omplint el paladar d’equilibrats sabors per acabar amb un postgust final llarg i persistent.

Crianza 2005
Pago de los Capellanes
D.O Ribera del Duero
90% Tinta Fina i 10 % Cabernet Sauvignon


Preu: 11 €
Puntuació 9.25/10

divendres, 1 d’agost del 2008

Les maduixes

Una inspiració vestida de vermell

Primer, i per sorpresa d'alguns, voldria aclarir que la maduixa no és una fruita sinó un receptacle, els fruits són els puntets grocs que veiem a la part exterior. La millor època de les maduixes és d'abril a juliol, encara que avui dia, gràcies als cultius se'n troben tot l'any. És en aquesta època quan el gust, el color i l'olor són més penetrants. Creixen en zones temperades, i en estat salvatge es coneixen com a maduixetes de bosc o silvestres.
El microclima i les condicions orogràfiques que presenta la part més muntanyosa del maresme, fan que les maduixes que provenen d’aquesta comarca, siguin les més apreciades a casa nostra.

Un dels meus primers i millors records que tinc amb les maduixes, o si més no, un d'aquells moments que un viu de petit, i que per més que passin els anys encara té la capacitat de recordar com si fos ahir, no és ni la seva imatge, ni el seu color vermell, ni la seva olor penetrant, sinó el so d'una cançó. Una cançó, antiga de La Trinca, en la que en Martí convidava la Mercé al camp a collir maduixes.

Les maduixes no només han inspirat aquest grup, doncs també són font d'inspiració per a molts cuiners com a element estètic, per a la decoració dels seus plats en companyia d'altres fruites vermelles com els gerds, les maduixetes o la grosella.
Un cop al plat, les maduixes combinen bé amb gelat, iogurt, nata o també regades amb moscatell, suc de taronja o banyades amb xocolata. Així mateix, també hi lliguen espècies com la canyella, la regalèssia o el pebre.

dijous, 17 de juliol del 2008

Maduixots farcits de crema catalana



Ingredients:

Quatre maduixots grossos
Crema catalana
Nata muntada
Sucre moreno



Preparació:


Primer buidarem, amb l’ajuda d’un ganivet petit i de punxa, els maduixots.
Els farcirem de crema catalana i tot seguit ja es pot anar per el muntatge del plat.


Presentació:

En una terrina de fang fem un llit amb la nata, perquè ens aguanti els maduixots. Espolsem el sucre moreno sobre la crema catalana i amb l’ajuda del cremador ho cremem. I ja tenim les postres a punt. Bon profit!.

dissabte, 24 de maig del 2008

Gastronomia i literatura a la cuina

Els versos del Canigó en una coca

Qui no ha cuinat alguna vegada inspirat per alguns versos, per el so d’una tonada o perquè no, en honor d’un capellà.

Barrejar lletres i aliments, no és pas una cosa que sobti, ja que són molts els escrits que s’han inspirat en algun plat o en una festa culinària i molts els cuiners que de ben segur han inspirant els seus plats en alguna obra o personatge. Aquest és el cas del pa de coca que elaboren al forn Sant Jordi de Folgueroles i que porta per nom la coca del mossèn, clarament inspirada en la figura del poeta més gran de la renaixença i segurament el que ha connectat més amb el poble català, juntament amb Miquel Martí i Pol, Mossèn Cinto Verdaguer.

Un pa de coca elaborat de forma totalment artesana i manual que li dona un encant rústic especial i únic. El secret d’aquesta coca, encara no l’he descobert. Clar que potser està en escoltar el Virolai o l’Emigrant mentre amassen la pasta. Per cert? qui no s’ha emocionat alguna vegada al sentir aquestes notes.

Un cop a la cuina aquesta coca ens dona moltes prestacions. Torrada amb tomàquet i un rajolí d’oli d’oliva és excel·lent per acompanyar embotits i formatges. Jo us recomano que l’utilitzeu com a base i la cobriu del que més us agradi, una coca d’escalivada i anxoves, de tonyina... Procureu degustar-la calenta és quan desplega tota la seva personalitat.

Una última recomanació, si us apropeu fins a Folgueroles no deixeu de fer una passejada per alguna de les rutes literàries que organitza la Casa Museu Verdaguer, mentre us reciten algun dels versos del poeta. Podeu trobar més informació a www.verdaguer.cat.

divendres, 23 de maig del 2008

Una de les meves debilitats

M'agradaria compartir amb vosaltres una de les meves grans debilitats.

Ella és la Júlia la meva filla gran, que juntament amb la Martina la petitoneta i la Laia la meva dona, son les que em regalen les hores per poder escriure en aquest blog.

dissabte, 10 de maig del 2008

Coca de verdures amb formatge de cabra

Ingredients:

· Coca del mossèn
· Un porro
· Una ceba tendra
· 4 pastanagues
· Un grapat de mongetes verdes
· 2 carbassons
· ½ arrel d’api
· Formatge de cabra
· Oli d’oliva
· Sal i pebre




Elaboració:

Comencem tallant totes les verdures, la ceba i el porro a rodanxetes fines. L’arrel d’api i les pastanagues, les pelem i les tallem a tires finetes. Tallem les mongetes tendres i el carbassó també a tires finetes. (El carbassó només la part verda deixant la part blanca per altres elaboracions). Un cop les tenim preparades, les escaldem per separat, ja que cada verdura necessita un temps determinat, amb aigua i sal. Seguidament les posem amb aigua i gel per parar la cocció i perquè els quedi un color més viu.
Les colem i les saltegem en un wook a foc viu amb un raig d’oli d’oliva i un polsim de sal i pebre i ja podem muntar la coca.

Muntatge:

En una llesca de pa de coca, prèviament torrada, posem al damunt les verdures i acabem amb una rodanxa de formatge de cabra i ho gratinem al forn. Bon profit !!!!

dissabte, 3 de maig del 2008

Ja arriben els calçots

En aquesta època de l'any, un dels millors plaers gastronòmics (i perquè no, social) que hom pot gaudir, és reunir una colla d'amics i/o familiars i disfrutar d'una bona calçotada.

La calçotada és un plat típic i originari de la regió de Valls, al nord de Tarragona, que s'ha anat estenent al llarg del temps per altres comarques catalanes, més aviat de caràcter rural. El seu principal protagonista és el calçot, un grill de ceba blanca, tendra i dolça que cuit en un foc viu de sarments (branques de ceps) i generosament banyat amb salsa salvitjada, ara popularitzada amb el nom de salsa per a calçots, es converteix en un regal pel paladar, capaç de satisfer els més exigents dels convidats. Cal però, no tenir masses escrúpols ni vestir-nos de diumenge per l'ocasió, ja que generalment acabarem amb les mans negres i amb alguna taca, que si no és de salsa serà de vi del porró.

Però pels que no tenim la sort de disposar d'una bona llar de foc o no tenim ganes d'embrutar-nos els ditets, podem preparar una crema de calçots amb la qual podem gaudir de tot el seu sabor sense haver de renunciar al de la salsa.

Crema de Calçots

Ingredients:


· Una nou de Mantega
· Un manat de calçots
· Mitja ceba de Figueres
· Un porro
· Patata del buffet
· Caldo suau de verdures
· Sal i pebre

Elaboració:

Poseu una mica de mantega en una cassola juntament amb un rajolí d’oli d’oliva, tireu-hi els calçots tallats petits (només la part més blanca), la mitja ceba de Figueres i el porro. Deixeu-ho coure a foc baix fins que s'estovi, tireu-hi una patata i un polsim de sal i pebre, passats uns minuts comenceu a abocar-hi un litre (aproximadament) de caldo suau de verdures i ho deixeu coure durant uns 30 minuts més, tot seguit passeu-ho per la batedora o thermomix i pel colador xinès, ho rectifiqueu de sal. Si voleu s'hi pot afegir un rajolí de nata líquida per que sigui més cremosa.


Presentació:

Com a suggeriment de presentació, podeu posar-hi una o dues torradetes untades amb salsa salvitjada o romesco, que a més de donar-li gust, al mateix temps li donarà un toc de color. Acabeu al plat amb un rajolinet d’oli d’oliva verge. Bon profit !

divendres, 8 de febrer del 2008

http://download.yousendit.com/915F50222E8D1BED

Entrevista amb Pep Palau del Fòrum Gastronòmic de Santiago.

dilluns, 14 de gener del 2008

Avgvstus Merlot


Un vi per acompanyar
Plats de carn i caça


Vi d’intens color granate fosc amb tons violeta. Aromes de fruites vermelles madures amb algunes notes florals. En boca, mostra la força i estructura de la seva joventut i el seu gran caràcter varietal, però el seu pas per la barrica, que respecta totes aquestes característiques, el suavitza i el fa fàcil de prendre i elegant. El seu consum pot ser actual, però la seva estructura permetrà seguir-lo prenent passats 2 o 3 anys. Ideal per prendre amb carns i caça en general, també amb embotits, formatges, i alguns peixos a la brasa.

diumenge, 13 de gener del 2008

Llaminera de porc farcida de bolets i salsa de ratafia



Ingredients per 4 pers.:
·800 gr. de llaminera de porc.
·200 gr. de barreja de bolets de temporada
Oli d’oliva.
Sal i pebre.

Per la salsa de ratafia:
· ¼ de litre de ratafia.
·100 gr. de salsa espanyola.
·100 gr. de sucre.
·Sal i pebre.

Per les patates emmascarades:
·150 gr. de patata del buffet
·50 gr. de bull negre
·Mantega
·Sal i pebre


Elaboració de la llaminera:
Primer obrim la llaminera i l’estirem. La salpebrem i la farcim amb la barreja de bolets, prèviament saltejats a la paella amb un raig d’oli d’oliva.
Enrotllem la llaminera i la lliguem amb fil de cuinar. En una paella, primer a foc fort que quedi ben marcada per cada costat, i l’acabem de coure uns minutets al forn, procurant que quedi rosadeta de dins.


Elaboració de la salsa de ratafia:
Posem el sucre en un cassó a foc lent, fins que es desfaci. Quant el caramel trenqui el color hi afegim la ratafia i ho deixem reduir. Tot seguit quant tinguem la ratafia reduïda amb textura de xarop hi afegim la salsa espanyola i ho deixem al foc fins que tinguem una salsa espessa. Finalment rectifiquem de sal.



Elaboració del puré de patates:
Posem a bullir les patates amb aigua abundant i sal. Tallem el bull negre a trossets petits. Seguidament, passem pel passar pures les patates escorregudes, el bull i dues nous de mantega hi posem al punt de sal i pebre.

Muntatge del plat:
Posem una quenelle grossa de patates emmascarades al centre del plat, col·loquem al damunt la llaminera tallada al viage en dos trossos.
Salsagem pel voltant amb la salsa de ratafia.