Del bosc a la taula
Anar a collir bolets és una de les activitats cada cop més arrelada en aquesta època de l'any. Aquesta activitat, que abans estava en mans d'uns pocs experts boletaires i entusiastes, actualment s'ha convertit en un moviment turístic de magnituds considerables.
Però anar a collir bolets o a caçar com diuen d'altres, té els seus riscos, ja que podem acabar com diu la dita popular "tocat del bolet". Aquesta expressió s’utilitza quan algú fa alguna ximpleria o sembla haver perdut el seny. Una dita que respon al mal costum, de temps enrera, d'alguns pagesos i pastors de menjar bolets tòxics o al·lucinògens fins a l'extrem de perdre la raó i, de vegades malauradament, fins i tot la vida. Els més coneguts són les "casetes dels barrufets" que surten als contes de fades i que no hem de menjar de cap manera. Si no tenim prou coneixements per distingir els bolets bons dels dolents, un bon consell a tal efecte és no agafar cap bolet que no sigui ben conegut i, sempre que sigui possible, consultar amb experts en la matèria o les làmines publicades per la Societat Catalana de Micologia. Això pot estalviar ensurts desagradables i evitarem fer malbé els bolets, el bosc, i també el passeig d'un altre boletaire.
En aquest cas el millor és comprar-los a les parades del mercat de plaça, que amb el consentiment de les pluges, aquests dies segurament n'estaran ben plenes.
Un cop a la cuina, els bolets es converteixen en un producte força apreciat i comú en la cuina de tardor. Els podem trobar a l’aperitiu, amanits a l’entrant, en sopes o cremes, fent societat amb un peix... Però el més habitual és acompanyant un plat de carn.
Però anar a collir bolets o a caçar com diuen d'altres, té els seus riscos, ja que podem acabar com diu la dita popular "tocat del bolet". Aquesta expressió s’utilitza quan algú fa alguna ximpleria o sembla haver perdut el seny. Una dita que respon al mal costum, de temps enrera, d'alguns pagesos i pastors de menjar bolets tòxics o al·lucinògens fins a l'extrem de perdre la raó i, de vegades malauradament, fins i tot la vida. Els més coneguts són les "casetes dels barrufets" que surten als contes de fades i que no hem de menjar de cap manera. Si no tenim prou coneixements per distingir els bolets bons dels dolents, un bon consell a tal efecte és no agafar cap bolet que no sigui ben conegut i, sempre que sigui possible, consultar amb experts en la matèria o les làmines publicades per la Societat Catalana de Micologia. Això pot estalviar ensurts desagradables i evitarem fer malbé els bolets, el bosc, i també el passeig d'un altre boletaire.
En aquest cas el millor és comprar-los a les parades del mercat de plaça, que amb el consentiment de les pluges, aquests dies segurament n'estaran ben plenes.
Un cop a la cuina, els bolets es converteixen en un producte força apreciat i comú en la cuina de tardor. Els podem trobar a l’aperitiu, amanits a l’entrant, en sopes o cremes, fent societat amb un peix... Però el més habitual és acompanyant un plat de carn.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada