Els versos del Canigó en una coca
Qui no ha cuinat alguna vegada inspirat per alguns versos, per el so d’una tonada o perquè no, en honor d’un capellà.
Barrejar lletres i aliments, no és pas una cosa que sobti, ja que són molts els escrits que s’han inspirat en algun plat o en una festa culinària i molts els cuiners que de ben segur han inspirant els seus plats en alguna obra o personatge. Aquest és el cas del pa de coca que elaboren al forn Sant Jordi de Folgueroles i que porta per nom la coca del mossèn, clarament inspirada en la figura del poeta més gran de la renaixença i segurament el que ha connectat més amb el poble català, juntament amb Miquel Martí i Pol, Mossèn Cinto Verdaguer.
Un pa de coca elaborat de forma totalment artesana i manual que li dona un encant rústic especial i únic. El secret d’aquesta coca, encara no l’he descobert. Clar que potser està en escoltar el Virolai o l’Emigrant mentre amassen la pasta. Per cert? qui no s’ha emocionat alguna vegada al sentir aquestes notes.
Un cop a la cuina aquesta coca ens dona moltes prestacions. Torrada amb tomàquet i un rajolí d’oli d’oliva és excel·lent per acompanyar embotits i formatges. Jo us recomano que l’utilitzeu com a base i la cobriu del que més us agradi, una coca d’escalivada i anxoves, de tonyina... Procureu degustar-la calenta és quan desplega tota la seva personalitat.
Una última recomanació, si us apropeu fins a Folgueroles no deixeu de fer una passejada per alguna de les rutes literàries que organitza la Casa Museu Verdaguer, mentre us reciten algun dels versos del poeta. Podeu trobar més informació a www.verdaguer.cat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Benvolguts:
Us deixo aquest comentari per fer-vos saber que hem inclòs un al nostre bloc, Olleta de Verdures, un enllaç cal al vostre.
Com ens agradaria tenir el vostre vist-i-plau, si considereu que no és oportú que us incloguem, ens ho dieu i el treurem, val?
Per cert, una perspectiva molt interessant: un bloc fet des de la cuina professional!
Massitet
Moltes gràcies. Celebro que trobis interessant els meus escrits, encara que m’agradaria que fossin més, però com be ja deus saber, l’ofici dels que treballem en restaurants no es deixa massa temps lliure per les nostres coses.
Gràcies per llegir-me i sobretot per nomenar-nos en el teu bloc.
Publica un comentari a l'entrada