Una inspiració vestida de vermell
Primer, i per sorpresa d'alguns, voldria aclarir que la maduixa no és una fruita sinó un receptacle, els fruits són els puntets grocs que veiem a la part exterior. La millor època de les maduixes és d'abril a juliol, encara que avui dia, gràcies als cultius se'n troben tot l'any. És en aquesta època quan el gust, el color i l'olor són més penetrants. Creixen en zones temperades, i en estat salvatge es coneixen com a maduixetes de bosc o silvestres.
El microclima i les condicions orogràfiques que presenta la part més muntanyosa del maresme, fan que les maduixes que provenen d’aquesta comarca, siguin les més apreciades a casa nostra.
Un dels meus primers i millors records que tinc amb les maduixes, o si més no, un d'aquells moments que un viu de petit, i que per més que passin els anys encara té la capacitat de recordar com si fos ahir, no és ni la seva imatge, ni el seu color vermell, ni la seva olor penetrant, sinó el so d'una cançó. Una cançó, antiga de La Trinca, en la que en Martí convidava la Mercé al camp a collir maduixes.
Les maduixes no només han inspirat aquest grup, doncs també són font d'inspiració per a molts cuiners com a element estètic, per a la decoració dels seus plats en companyia d'altres fruites vermelles com els gerds, les maduixetes o la grosella.
Un cop al plat, les maduixes combinen bé amb gelat, iogurt, nata o també regades amb moscatell, suc de taronja o banyades amb xocolata. Així mateix, també hi lliguen espècies com la canyella, la regalèssia o el pebre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinio. Mostrar tots els missatges
divendres, 1 d’agost del 2008
dissabte, 24 de maig del 2008
Gastronomia i literatura a la cuina
Els versos del Canigó en una coca
Qui no ha cuinat alguna vegada inspirat per alguns versos, per el so d’una tonada o perquè no, en honor d’un capellà.
Barrejar lletres i aliments, no és pas una cosa que sobti, ja que són molts els escrits que s’han inspirat en algun plat o en una festa culinària i molts els cuiners que de ben segur han inspirant els seus plats en alguna obra o personatge. Aquest és el cas del pa de coca que elaboren al forn Sant Jordi de Folgueroles i que porta per nom la coca del mossèn, clarament inspirada en la figura del poeta més gran de la renaixença i segurament el que ha connectat més amb el poble català, juntament amb Miquel Martí i Pol, Mossèn Cinto Verdaguer.
Un pa de coca elaborat de forma totalment artesana i manual que li dona un encant rústic especial i únic. El secret d’aquesta coca, encara no l’he descobert. Clar que potser està en escoltar el Virolai o l’Emigrant mentre amassen la pasta. Per cert? qui no s’ha emocionat alguna vegada al sentir aquestes notes.
Un cop a la cuina aquesta coca ens dona moltes prestacions. Torrada amb tomàquet i un rajolí d’oli d’oliva és excel·lent per acompanyar embotits i formatges. Jo us recomano que l’utilitzeu com a base i la cobriu del que més us agradi, una coca d’escalivada i anxoves, de tonyina... Procureu degustar-la calenta és quan desplega tota la seva personalitat.
Una última recomanació, si us apropeu fins a Folgueroles no deixeu de fer una passejada per alguna de les rutes literàries que organitza la Casa Museu Verdaguer, mentre us reciten algun dels versos del poeta. Podeu trobar més informació a www.verdaguer.cat.
Qui no ha cuinat alguna vegada inspirat per alguns versos, per el so d’una tonada o perquè no, en honor d’un capellà.
Barrejar lletres i aliments, no és pas una cosa que sobti, ja que són molts els escrits que s’han inspirat en algun plat o en una festa culinària i molts els cuiners que de ben segur han inspirant els seus plats en alguna obra o personatge. Aquest és el cas del pa de coca que elaboren al forn Sant Jordi de Folgueroles i que porta per nom la coca del mossèn, clarament inspirada en la figura del poeta més gran de la renaixença i segurament el que ha connectat més amb el poble català, juntament amb Miquel Martí i Pol, Mossèn Cinto Verdaguer.
Un pa de coca elaborat de forma totalment artesana i manual que li dona un encant rústic especial i únic. El secret d’aquesta coca, encara no l’he descobert. Clar que potser està en escoltar el Virolai o l’Emigrant mentre amassen la pasta. Per cert? qui no s’ha emocionat alguna vegada al sentir aquestes notes.
Un cop a la cuina aquesta coca ens dona moltes prestacions. Torrada amb tomàquet i un rajolí d’oli d’oliva és excel·lent per acompanyar embotits i formatges. Jo us recomano que l’utilitzeu com a base i la cobriu del que més us agradi, una coca d’escalivada i anxoves, de tonyina... Procureu degustar-la calenta és quan desplega tota la seva personalitat.
Una última recomanació, si us apropeu fins a Folgueroles no deixeu de fer una passejada per alguna de les rutes literàries que organitza la Casa Museu Verdaguer, mentre us reciten algun dels versos del poeta. Podeu trobar més informació a www.verdaguer.cat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
